Els ibers eren les persones que vivien a les terres de la costa mediterrània de la Península Ibèrica( el nom del ibers el van posar els grecs). Van viure des del s. X a. C-s I a. C, entre 3.000 i 2.000 anys. (aproximadament 1.000 anys). -Els ibers estaven formats per tribus, i cada tribu ocupava un territori on s’hi disposava d’una estructura jerarquitzada i estaven confederades entre ciutats. Les 7 tribus més importants eren: indigets, ausetans, ilergets, lacetans, laietans, cossetans i ilercavons, cada tribu estava distribuïda pel seu territori en poblats. Era una societat patriarcal.
Vivien en cases, que eren de pedra i de fang, el sostres eren de canyes cobertes d’argila. La majoria de les cases eren d’una sola planta i una sola habitació, que servia per viure i per emmagatzemar coses. Les famílies més importants del poblat podien viure en una casa de varies habitacions i dues plantes. Dins dels seus habitatges havien sitges, que eren unes construccions excavades a terra, amb una cobertura petita, on guardaven el gra on es conservava durant varis anys. Quan ja no la feien servir la omplien amb deixalles o en alguns casos per dipositari ofrenes.
Els pobles eren fortificats situats estratègicament, prop de les rutes més freqüentades; els pobles eren emmurallats amb torres de vigilància, i l’urbanisme era elemental amb cases situades formant un carrer central.
L'activitat econòmica bàsica era l'agricultura cerealística; el blat, la civada, l'ordi i el mill eren, juntament amb el lli i els llegums (llenties, faves i pèsols), les espècies més conreades, i la ramaderia(Cabres, ovelles..). El conreu de la vinya, va ser conegut després de l'arribada dels grecs a les nostres costes, va tenir molt poca importància abans de la romanització.
Els ibers sabien teixir amb llana o amb lli, ho feien servir de tales de cintura ( per peces petites o estretes) o de bastidor ( per peces grans), un cop teixits podien representar-hi sanefes de colors. També feien servir cuir, especialment per el soldats.
La producció de la ceràmica era una activitat molt important, perquè permetia fer recipients, vaixelles i àmfores. Les pintaven normalment de colors blanc i vermell amb sanefes i figures de persones, animals o plantes. Les coïen en forns. La seva forma sempre era igual.
Ells creien en molts deus que pertanyien a la natura ( sol ,foc...) i la seva religió era politeista. En els pobles tenien santuaris i coves-santuari a la muntanyà, on les cases les feien servir de temples. La incineració, les cendres les posaven en olles enterrades amb l’Aixovar i també enterraven les pertinències del difunt, i li posaven menjar.